dijous, 21 de febrer del 2013

Arma de doble tall

Poc sospitava l'esmolet que el seu darrer treball acabaria consumant un crim. El seu. Però algú havia d'acabar amb aquell insofrible xiulet.

8 comentaris:

  1. Pobre esmolet!!! Quanta incomprensió!!!
    Crec que necessites una via d'escape...
    Bon vespre!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ho dius perquè no has escoltat el "liru-liru" sota casa durant mitja hora seguida.
      Si torna a venir, qui necessitarà una via d'escape serà ell. Paraula de psicòpata.
      Bona nit, Lluna.

      Elimina
  2. Veig que l'esmolet ha acabat morint... molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un petit sacrifici per a l'esmolet (si ha fet bé la seva feina haurà patit poc)… però un gran benefici per a la humanitat. ;P

      Elimina
  3. Que booooooooo! M'encanta!!! El primer somriure d'avui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la sensació que queda després que algú et digui que ha somrigut. Però si a sobre et diuen que hi has tingut alguna cosa a veure, per petita que sigui… ja és la hòstia!!!
      Somriu molt, Judit! Sempre!

      Elimina