120 amics a Facebook.
30 excompanys de classe.
10 amics de la colla.
3 amics dels de veritat.
2 pares.
1 novia.
Quant més em coneixen…
menys gent tinc al costat.
__
En el meu cas, a més, la història acaba una línia abans.
Suposo que això també deu voler dir alguna cosa.
Suposo que això també deu voler dir alguna cosa.
Viure amb els 350 seguidors de Twitter seria complicat, ja t'aviso...
ResponEliminaJo crec que al costat hi tens si fa no fa la gent que t'estima: família i amics, la resta va i ve amb més o menys assiduïtat.
Un petó
Suposo que, generalitzant, podria ser més o menys cert, tot i que no sé que et fa pensar que la familia i els amics no poden ser tan efímers com la resta.
EliminaDoncs pq generalitzant la família no desapareix així com així (encara que de vegades t'agradaria ;P), i els amics (de debò) són pocs però acostumen a quedar-se malgrat tot... (de tot hi ha a la vinya del senyor)
EliminaPerò si, tal com dius tot pot ser efímer, o no.
Vols un GT?
Hehehe! sols ens sentim tots,i tenim una refotuda necessitat de tenir contacte amb l'altre. Animals socials, que en diuen, som, tot i que poques vegades estem satisfets del que tenim. Bé, les persones no es tenen, les persones t'acompanyen, compareteixen... Suposo que desitjaríem més, però el què compte no és la quantitat, sinó la qualitat dels moments. Jo de novios tampoc, però...i hi ha dies que fa una ràbia!!!
ResponEliminaSí… la refotuda sensació de solitud és molt xunga. Molt.
EliminaHi ha dies de tots colors...de vegades voldries estar sola i no pots, d'altres estàs més sola que la una i vodries una mica de companyia...una mica he dit, eeeeh! :)
ResponEliminaI la que més fot, al meu parer, estar envoltada de molta gent i sentir-te sola...
D'aquesta llista, que has posat, no "tinc" ni un 5%.
Aferradetes fortes, són virtuals però són ben fortes!! ;)
Sí, sí, sa lluna… "una" mica de companyia, només! (molta també atabala!) ;)
EliminaMoltes gràcies, ara mateix em van molt bé les teves aferradetes!
Unes altres de tornada també per tu!
I els que et seguim aquí que, a la nostra manera, també t'apreciem.
ResponEliminaMoltes gràcies, parlobaixet.
EliminaÉs cert que potser a la llista hi faltarien els "seguidors" blocaires, però suposo que no està bé barrejar les coses "serioses" dins un acudit! (sempre que això que he penjat ho sigui, és clar) ;D
Gràcies de nou pel teu suport.
Una abraçada.
Quanta més gent tenim al nostre voltant, més sols estem.
ResponEliminaDe vegades, sí. De vegades, no.
EliminaPerò quan és així… hosti… com costa, eh?
És clar que no tots tenim un "Napoleó" que ens esgarrapi una mica! ;)
Un petonet, bonica!
home... de vegades no t'ho aconselle. Napoleó de vegades s'enrosina.
EliminaMolta gent i poques persones, que em deia un amic. No ho veig com una paradoxa, ho entenc com a mons diferents, el virtual i el real (no sé com dir-ne, perquè de vegades pot ser més real el virtual). Tot i així, m'ha fet molta gràcia la regressió :)) Petons
ResponEliminaNo sé si el problema és de gent, de persones, o de realitat o virtualitat. El cert és que, més enllà de la conya, alguna cosa hi ha d'haver de cert… i, francament… no deixa de tenir el seu punt d'inquietant.
EliminaSigui com sigui, potser sóc molt raro, però posats a escollir, jo sempre apostaré pel món real abans que pel virtual, per més hòsties que m'esperin allà fora.
Petons, bonica.
Jaume... És cert això que dius. Però pensa una cosa...
ResponEliminaÉs necessari tenir-ne moltes de persones o molt bones??
T'imagines haver de prendre cafè amb 350 twiters, escoltar els problemes de 120 faces, convidar a sopar a 30 ex companys de classe...
Deix, deix, més val poc i bo!
Sense dubte, Judit…
EliminaDe fet, amb les tres últimes frases jo ja faria, incloent els seguidors/seguidores del bloc, és clar… ; ) i de fet… si no fos políticament incorrecte encara podria afinar més… però millor deixar-ho aquí.
L'inquietant és que quan més em coneix la gent, menys gent tinc al voltant… i ai, que això deu voler dir alguna cosa! : (
què va!!! a mi també em passa i sóc la mar de mona... la gent... que no té ni idea! jjjjj
ResponEliminaHahaha… de tu no ho he dubtat mai, Núria!
EliminaPerò és que jo no sóc tan mono com tu… i la gent sap més el que es fa! ;P
Un petó!
A la llista hi falta un gos o un gat ;-)
ResponEliminaHahaha… vols dir?
EliminaÉs curiòs, darrerament totes les dones em diuen que hauria de tenir un gos a casa… és només casualitat? Hi hauré de reflexionar una estona… quan tingui una estona… ; )
Benvinguda a blackblocs, Sara.
Per cert, he aprofitat per fer una visita al teu recentement estrenat bloc i ja l'he apuntat directament a la meva llista de favorits. Felicitats!
És una qüestió de tòpics, jeje
ResponEliminaAh, t'afegiré doncs al meu blog també. Moltes gràcies! Encara no m'he posat en els continguts "extres"
Bon dia!