Si, si, estic amb la Silvia, millor que es busqui la seva mitja cirera, o millor la cirera sencera i siguin dos cireretes complertes i felices... jijiji
Bueno, bueno… jo no tinc cap tipus conflicte amb les preferències de cadascú, però no sé jo si Rouco Varela pensarà el mateix sobre aquesta qüestió… ; )
Haha… molt bó, Loreto! De fet, sempre he pensat que els animals són infinitament més comprensius que les fruites, que són més seves per aquestes coses. O potser sí que li importava però no deia res i disimulava… Possiblement si haguès estat a l'inrevés potser sí que hi hauria hagut algun problema! ;)
Diuen tantes coses, Rachel… fes cas només del que sentis a cada moment, i mira de gaudir-ho, perquè si te n'has de refiar del que diu la gent… malament anem! Bon dia, guapa!
I si busca la seva mitja cirera tendra sense pinyol?
ResponEliminaHehe… estas segura que no prefereixes una oliveta? ; )
EliminaMira que jo canvio el conte, eh?
Si, si, estic amb la Silvia, millor que es busqui la seva mitja cirera, o millor la cirera sencera i siguin dos cireretes complertes i felices... jijiji
ResponEliminaPetonet de bon dia
Sí, sí, millor sencera :)
EliminaI tant, jo també m'apunto a la cirera sencera… o a les dues senceres!
EliminaPerò si són ben agafadetes pel "rabillo*"… molt millor! hehe…
* entenguis "rabillo" com aquest palet primet i flexible que uneix els fruits del cirerer.
la tija?
EliminaLa tija!!!
EliminaJo sabia que algún nom havia de tenir perquè això de rabillo no acabava de sonar bé! :D
Mil gràcieees, mestra!!!
Una cirera i una taronja no és un problema,
ResponEliminahui en dia no passa res, home.
Bueno, bueno… jo no tinc cap tipus conflicte amb les preferències de cadascú, però no sé jo si Rouco Varela pensarà el mateix sobre aquesta qüestió… ; )
EliminaVols dir que a tu la mida t'importa??
ResponEliminaQuines coses que tens!! :)
Aferradetes i bon dilluns!!
Haha… mira, per la part que em toca… més val que estigui per altres temes "més importants"! (…y hasta aquí puedo leer) ; )
EliminaBon dilluns, sa lluna!
potser si que les cireres son més petites que les taronges, però son més bones ^^
ResponEliminaPerò a les taronges els hi pots treure més suc…
Elimina"Mentre busco la meva mitja taronja, vaig menjant mandarines"
ResponEliminaBona solució, Josep! Les mandarines són més de la talla de les cireres. Suposo que la relació seria força menys traumàtica.
EliminaAl gos de casa li va passar el mateix amb la gossa pastor alemany del veí. Però a ell la mida no l'importava!
ResponEliminaHaha… molt bó, Loreto!
EliminaDe fet, sempre he pensat que els animals són infinitament més comprensius que les fruites, que són més seves per aquestes coses. O potser sí que li importava però no deia res i disimulava…
Possiblement si haguès estat a l'inrevés potser sí que hi hauria hagut algun problema! ;)
jo patiria més per l'acidesa de la relació que per la mida en si. Ara, la cirera sempre al damunt.
ResponEliminaSí, la cirera sempre al damunt… que sinó el pinyol podria fer mal a la pobra taronja! ; )
EliminaIaio, de vegades les meitats no existeixen.
ResponEliminaI tant si existeixen…
EliminaPer exemple: tu, en anys, no arribes ni a la meitat de mi!
Existeixen o no? :P
Diuen que trobes quan deixes de cercar ara que...jo no sé, no busco i no trobo, i la mida, taronja o cirera m'és igual!!!
ResponEliminaDiuen tantes coses, Rachel… fes cas només del que sentis a cada moment, i mira de gaudir-ho, perquè si te n'has de refiar del que diu la gent… malament anem!
EliminaBon dia, guapa!