Oooh, quina llàstima, Jpmerch. Bé, sigui com sigui, suposo no t'ofendrà si et dic que, posats a rebre petons, de les tres opcions possibles, ara mateix la teva era la que menys "il·lusió" em feia… hehe… De bon rollo, eh! :D
ai, les pèl-rojes, som una mica com els albins, la gent no s'hi acaba d'acostumar amb el nostre color de cabell ni de pell. Però això no té res a veure amb el fantasma, no? ;-)
Tu ets pèl-roja, Sara? Haha… en tot cas, el color del cabell no té res a veure, en absolut, amb el fantasma. Era tan sols un intent d'argumentar l'expressió de la noia amb un tòpic. Res més… ; )
Quin espant! Per un moment he pensat que havies estat a la meva feina el dia que vaig agafar les vacances, perquè aquesta era jo: una pèl-roja, cridant pels passadissos de l'edifici de la feina : Agost! Agost! Agost! Això sí, no em feia cap por jejejejeje
Hehehe… intueixo un estat d'eufòria desmesurada en el teu comentari. Ara el que es tracta és de gaudir-lo a fons, aquest agost que tan esperàves, eh? Bones vacances, belkis! ; )
Jo si fos ell canviaria d'hotel, que els llocs amb fantasmes acostumes a ser perillosos.
ResponEliminaVa que ja només li queden 28 dies (a l'agost)
Petonets sense fantasmes!
Que es canvii d'hotel el fantasma, que coi… que segur no tenia reserva feta!
Elimina: )
Ui, les pèl-roges em fan més por que els fantasmes a mi! Molt bo, ara no sé si anar a fer la migidada...
ResponEliminaUn petó fanstasma ;)
No, Sílvia, tranquila. Les pèl-roges no fan por. Una altra cosa són les pèl-verdes, que sempre et deixen més intranquil…
EliminaPer cert, la frase final segur que està ben escrita, oi? Segur que no t'has deixat una coma entre "petó" i "fantasma", no? :D
Un petó… però real i ben viu.
Un fantasma sense petó.
ResponEliminaOooh, quina llàstima, Jpmerch.
EliminaBé, sigui com sigui, suposo no t'ofendrà si et dic que, posats a rebre petons, de les tres opcions possibles, ara mateix la teva era la que menys "il·lusió" em feia… hehe…
De bon rollo, eh! :D
No diuen que les pors estan per superar-les? Qui te més por dels dos?
ResponEliminaIgual el fantasma està més acollonit que.....
Molt bona interpretació, Estrella polar! Touché! ;)
EliminaEl pònting, argument per a una tercera entrega de la saga.
ResponEliminaNo em donis idees, que jo estic molt locu. : )
EliminaSí home, anima't!
EliminaJo no prometo res, només camino.
Elimina…i de vegades, una mica coix… però he d'admetre que és interessant, el concepte… hi pensaré!
Merci, Josep!
ai, les pèl-rojes, som una mica com els albins, la gent no s'hi acaba d'acostumar amb el nostre color de cabell ni de pell. Però això no té res a veure amb el fantasma, no? ;-)
ResponEliminaTu ets pèl-roja, Sara?
EliminaHaha… en tot cas, el color del cabell no té res a veure, en absolut, amb el fantasma. Era tan sols un intent d'argumentar l'expressió de la noia amb un tòpic. Res més… ; )
Quin espant! Per un moment he pensat que havies estat a la meva feina el dia que vaig agafar les vacances, perquè aquesta era jo: una pèl-roja, cridant pels passadissos de l'edifici de la feina : Agost! Agost! Agost!
ResponEliminaAixò sí, no em feia cap por jejejejeje
Hehehe… intueixo un estat d'eufòria desmesurada en el teu comentari.
EliminaAra el que es tracta és de gaudir-lo a fons, aquest agost que tan esperàves, eh?
Bones vacances, belkis! ; )
Bu!! :)
ResponEliminaBessets i bona nit!
O_O ; )
EliminaNanit, lluneta!