Llevar-me, dutxar-me, asseure'm davant l'ordinador, dinar, tornar a l'ordinador, sopar, anar-me'n al llit. Llevar-me, dutxar-me, asseure'm davant l'ordinador, dinar, tornar a l'ordinador, sopar, anar-me'n al llit. Llevar-me, dutxar-me, asseure'm davant l'ordinador, dinar, tornar a l'ordinador, sopar, anar-me'n al llit…
He oblidat la diferència entre un dilluns i un diumenge. Entre un dia assolellat i un dia plujós. Tant em fa tot.
Ja fa més de quatre mesos que no hi ets. La gent s'afanya a recordar-me que tot és massa recent. El que no saben que per mi és tota una eternitat.
Ara es pot llegir aquesta entrada amb uns altres ulls.
ResponEliminaUna abraçada.
Els dies més putes de la meva vida, company.
EliminaGràcies, un cop més, per passar-te per aquí.
Una abraçada.
"No siguis dur amb el teu jo del passat", podríem afegir que tampoc t'has de tindre llàstima.
EliminaM'alegre que la teua vida siga millor. I m'agrada que tothom ho puga llegir i vore.
Una abraçada.
El problema és precisament aquest. Que la meva vida no és millor, sinó tot el contrari. Per això m'he vist "obligat" a tancar el blog. Però confio que algun dia ho serà, això sí.
EliminaMerci pel teu interés.