diumenge, 4 d’abril del 2010

No servirà de res

No volia fer-ho, però és inevitable. Com aquells bucles que es repeteixen periòdicament, aquesta setmana he començat la meva particular batalla contra el cronòmetre i he sortit a córrer una mica. I no és que no volgués sortir a fer esport. El que no volia era explicar-ho. No volia fer-ho per dues raons. La primera perquè no té cap interès "informar" al món que he decidit, un cop més, un any més, fer una mica d'exercici i intentar evitar l'inevitable, que algú descobreixi algun dia una mòmia petrificada asseguda davant d'un ordinador encès. La segona és perquè ni jo mateix sóc capaç d'explicar els motius que m'han dut a donar aquest pas.

Cada any, quan el fred començava a deixar pas a les primeres al·lèrgies de la temporada –ahir vaig estrenar els primers esternuts– tenia el costum d'incorporar dins la meva avorrida rutina una mica d'exercici físic. Aquest, que generalment és limitava a unes quantes –no gaires– voltes pel barri i a unes poques –poquíssimes– visites al gimnàs, si bé no assolia l'objectiu d'intentar aturar l'agulla de la bàscula abans del que és costum, almenys feia un efecte balsàmic sobre l'estrès diari. El fet de cansar-me físicament provocava un alleujament mental evident. Suposo que fruit d'allò que diuen que els homes no som capaços de fer dues coses alhora. Però funcionava. Sembla mentida però funcionava. La relaxació post-dutxa feia sentir-me realment millor i em permetia fer un reset que preparava l'endemà amb energies renovades.

Avui, però, les coses han canviat. Han canviat tant que ara, després del meu segon dia de cursa, després d'haver anat a comprar un kit complet de running professional, després de tornar a casa suat i esgotat, me n'adono que aquesta vegada no servirà de res. Com era d'esperar, estic fet pols físicament, sí. Però mentalment no hi ha cap canvi. El reset no ha funcionat. Segueixo també fet pols anímicament. Demà les tiretes em punxaran a les cames, però també al cap, i el que és pitjor, també ho faran al cor. Perquè avui dia, per molt que tothom insisteixi en dir-me el contrari, per més que faci, res no servirà de res.

2 comentaris:

  1. D'acord. Costarà en tots els sentits, però deixa que et punxin les tiretes de les cames. Sentir-les no et farà sentir pitjor, al contrari, et recordarà que, amb esforç -és veritat-, has de tornar a posar-te les sabatilles d'esport i sortir a l'aire lliure. Les altres punxades, ja ho sé, no tenen solució immediata.

    ResponElimina
  2. Suposo que per això ho faig, per intentar pensar que algun dia potser quelcom serà diferent. De moment, l'únic que aconsegueixo és tenir que possar una rentadora més entre setmana. No es gaire, la veritat.

    ResponElimina