Em sap greu… un altre dia serà!

Només una setmana ha estat suficient per que la vida m'enviés, i per duplicat, un missatge ben clar: "si pensaves que tot seria molt fàcil, anaves ben equivocat". I a fe que té raó. De vegades creus que tot et ve de cara i quan menys t'ho esperes, de cop topes amb un gris mur al davant que, per uns instants, no et deixa veure la llum. Fins fa poc, aquest mur, quan apareixia, era literalment insalvable. El pessimisme o l'excés d'expectatives feia que quan quelcom no sortia com jo volia, una mena de paràlisi emocional s'apoderés de mi fins inutilitzar-me gairebé per complet. Però amb el que no comptava la vida és que ara tot és molt diferent. Perquè el que abans em tombava ara em fa més fort. El que abans m'entristia ara ho veig amb uns altres ulls. No vol dir que no m'afecti, que ho fà, però d'una altra manera. Perquè el que abans semblava dependre de tothom ara només depèn de mi. I sobre el que només depèn de mi, jo en tinc el control absolut.

Així que, ho sento molt, però un altre dia serà! Cert és que no passarà aquesta per ser la millor setmana de la meva vida, tot i que va començar immillorablement i prometia grans, enormes emocions. Però encara em queda un dia i mig per endavant i, qui sap si encara m'espera alguna sorpresa amagada al girar la cantonada. Per si fos el cas, miraré de ser caut i… potser sigui jo qui la sorprengui a ella. Així que vaig a seguir gaudint d'aquest cap de setmana ennuvolat i rarot.

Sigueu feliços. Molt.