dimecres, 31 d’octubre de 2012

Fart

Finalment havia decidit sortir a menjar-se el món.
Però va notar que aquella nit havia sopat massa i va preferir deixar-ho per un altre dia.

8 comentaris:

  1. haha, és que el món és un plat fort que s'ha de menjar amb calma! Molt bon microrelat, m'ha fet pensar en Calders.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hehe… sí, menjar-se el món pot suposar un cert embafament, però amb una bona salseta que li doni gust tot és digereix millor, no?
      I gràcies pel "piropu", però, entre tu i jo, entre Calders i jo hi ha una "lleugera" distància. Però no li expliquis a ningú, eh?
      Gràcies Sílvia!

      Suprimeix
  2. Quines poques ganes de menjar-se'l doncs, encara que millor agafar-s'ho amb ganes, que el món s'ho mereix.
    Vigila amb les castanyes i el panellets que tb són de difícil digestió...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No és manca de ganes, Lluna, però em sembla que també havia berenat abans. Així no hi ha qui es mengi el món en condicions…
      Bona castanyada.

      Suprimeix
  3. Hi ha que tindre molta gana per a menjar-se el món... i la gula és un greu pecat...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És veritat, la gula no és bona companya. Però sembla que el protagonista del conte és prou prudent per postposar el seu ambiciós intent. Veurem com es succeeixen els esdeveniments… ; )

      Suprimeix
    2. Mantinme informada per si em cal escapar del món. No vull acabar engolida a la panxa de qualsevol.

      Suprimeix
    3. Doncs aquest vespre ha arribat amb gana per sopar perquè es veu que no havia berenat gaire. Però com no he pogut avisar-te al final l'he convençut i s'ha menjat uns macarrons que havien sobrat del dinar…
      Així que, de moment, pots estar tranquila. Si qualsevol dia el veig més afamat del normal t'aviso amb temps! :DDD

      Suprimeix