dimecres, 24 d’octubre del 2012

Havia de passar…

Un avís previ als possibles lectors d'aquest bloc: no cal que llegiu aquest post. Ho dic de veritat, no és necessari. Perquè es tracta simplement d'una reflexió personal que vull deixar anotada, però que per la majoria dels que de tant en tant passeu per aquí –o per la totalitat, per ser més exactes– no us aportarà absolutament res. Interès zero. Així que, si no voleu perdre el vostre valuós temps, més val que continueu amb el que estàveu fent o cliqueu el següent bloc del vostre blogroll, segur que hi trobareu continguts infinitament més profitosos. Avisats esteu.

__

A l'obrir el bloc aquest matí m'he trobat amb una desagradable sorpresa. Una sorpresa que en realitat no era tal, perquè sabia que passaria i ja ho tenia assumit, però no per això no he pogut evitar un sentiment de certa tristor. Avui ha desaparegut de la llista d'entrades més visitades el meu post favorit. El que vaig escriure amb més il·lusió i el que més alegries m'ha donat des que aquest bloc està actiu. El post més breu però més intens que mai hagi escrit i possiblement que mai escriuré. De fet, és tan curtet que es podia llegir sencer directament des del llistat, sense necessitat de clicar-hi al damunt. Són només quatre frases, però porten impreses tota l'emoció d'un futur que havia de ser meravellós. Només set paraules que van fer que veiés el món amb una altra mirada. Primer, perquè em van obrir els ulls, i van aconseguir que m'adonés que hi havia vida aquí fora. I segon, perquè em van convèncer que valia la pena gaudir-la. Un post que va canviar aquest bloc de black a blanc, de gris a blau, de res a tot. Que va fer que un tal Zed Isdead renaixés i avui sigui una persona diferent. Mireu si n'és de bonic, el meu post. Com podeu veure, un post que, i ho dic sense exagerar, m'ha canviat la vida.

Sabia que un dia tot això s'amagaria i deixaria d'alegrar-me el moment d'obrir el meu raconet de reflexions virtuals. Tenia clar que, poc a poc, les altres entrades li anirien menjant terreny i acabarien per passar-li al davant. És llei de bloc, suposo. El que no esperava és que fos precisament avui. Perquè llavors es converteix en una petita ironia del destí, una sincronicitat més de les que últimament freqüenten la meva vida. I és que ahir mateix, per uns breus moments, reconec que vaig pensar que tot allò que us he explicat unes línies més amunt podia tornar a agafar un significat. Ho vaig fer sense cap fonament i deixant-me portar només pel desig… però ho vaig fer. Qui sap, potser van ser, sense saber-ho, els mateixos moments que el "meu post" sortia del llistat. Totes aquestes coincidències, sense dubte, tenen algun significat. Ara em toca a mi interpretar-les… i, sobretot, assumir-les.

Però les sincronies van i vénen sense avisar, i la història no acaba aquí. El destí… o l'univers… o no sé qui o què coi ha estat, ha decidit sense consultar-me que el post que entri a substituir aquell –insubstituïble, per altra part, ja ho he dit– sigui precisament la meva petició "universal". Pot ser sigui també un senyal? No ho sé pas. Cent paraules –cent-una, per ser exactes– contra set. Jo, sense dubte, sempre preferiré la versió curteta. Aquella és una realitat, aquest, només un somni. Però alguna cosa s'ha de moure també en aquest sentit, ho intueixo. I serà aviat, n'estic segur. Així que més val posar bona cara i estar preparat, perquè ja començo a estar fart de deixar escapar oportunitats de ser feliç.

__

Si encara esteu aquí –sabia que un avís de que no llegíssiu el post seria la garantia que ho farieu fins la darrera paraula– us faré una última, i estúpida –aquesta sí– reflexió final. No sé si vosaltres us entreteniu en la inútil paranoia d'analitzar quins són els vostres escrits que més han agradat –o han visitat– els vostres seguidors o lectors. Jo ho faig –digueu-me raret–, i he arribat a una descoratjadora conclusió. A la meva llista de posts més visitats només mostro cinc entrades. D'aquests, els quatre primers corresponen a dos articles que he recuperat de la xarxa o que m'han enviat i que he cregut interessant difondre i a dos opinions personals sobre dues obres de teatre. Només un text de creació pròpia entre els cinc més visitats. El meu bloc consta actualment de 166 entrades, de les quals només 11 són textos que no he escrit jo. Un 6,6% del total. Aquest petit percentatge representa el 80% de l'interès dels meus lectors. Els meus escrits, el 93,4% restant tenen, doncs, un interès del 20%. Això no és cap sincronicitat, això és simplement una realitat. Potser també d'això n'hauria de treure alguna conclusió. Potser és que, simplement, l'autor d'aquest bloc necessita millorar.
Et felicito fill!

8 comentaris:

  1. Jo no hi crec en estadístiques, no reflecteixen la realitat. I la quantitat no vol dir necessàriament qualitat, però això tu ja ho saps. Penso que no has de millorar, simplement continuar, escriure, transmetre, fer el que has fet fins ara. Aquest post d'avui el trobo genial, per exemple. Tot i que avises que no cal llegir-lo, et vénen ganes de fer-ho. Per saber més de l'autor i del que pensa. En aquest tema de les sincronicitats, al contrari de les estadístiques, sí que hi crec. Sempre hi trobo alguna resposta, que no vol dir que sigui l'adequada o la real però quan es dóna una cadena de coincidències ha de ser necessàriament per algun motiu energètic. Per exemple l'altre dia, gràcies a la casualitat del teu dibuix vaig fer una mirada enrere i em vaig sentir més forta i vaig reflexionar sobre com vull ser a partir d'ara. Res, que et felicito! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia, tens raó en això de les estadístiques. Els números són freds i no diuen massa res, només són, en tot cas, una tendència. Però és clar, són allò tangible on, vulguem o no, ens hem d'agafar. Potser en aquest cas dels blocs, el número i la intensitat dels comentaris serien un millor barem per avaluar-nos. Sigui com sigui, t'he de dir que realment això a mi m'importa poc. Jo escric principalment per a mi, tot i que reconec que el fet de saber que hi ha gent que ho llegirà amb major o menor assiduitat fa que miris de "cuidar" més els continguts… però vaja, sàpigues que agobiat pel tema no estic… haha! ; )
      Gràcies també per dir que t'agrada el que he escrit. Suposava que no li interessaria a ningú, però per a mi significa molt. I per cert, no sé si per casualitat o no, però el meu post "desaparegut" torna a aparèixer al llistat. Sincronicitat? Algun senyal una altra vegada? Aixxx… que em lio!
      I per acabar, doncs repetir-te que me n'alegro que la nostra "casualitat" compartida t'hagi sentat tan bé. Fantàstic!
      Petons.

      Ah! I gràcies per no fer-me cas i llegir-lo tot! ;D

      Elimina
  2. Estic amb na Sílvia, les estadísitiques fan una mica el que volen i Google encara més que de vegades les busques et porten on ells volen.
    A mi m'agrada el que tu escrius, siguin reflexions, pensaments u opinions personals sobre obres de teatre, potser els articles "manllevats" de la xarxa és el que menys "il.lusió" em fa.
    I el post ja torna a ser a la llista, si cal hi aniré entrant pq no marxi... hehehe
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja… ja veig que avui deu ser el dia de les "desobedientes"… hehe! (cosa, de la qual, he de reconèixer que me n'alegro) ; )
      Gràcies pel suport i m'agrada que us agradi. M'hauré de posar les piles per no abaixar el llistó.
      I sí, ara li comentava a la Silvia que sembla que el post "ha tornat"… bueno, doncs benvingut sigui! Hehe… Ah, i hi pots entrar-hi quan vulguis, és clar, però no cal que facis entrades per provocar que no marxi, que això seria trampa i l'univers ho sabrà segur! Hehehe!

      Elimina
  3. Osti, la sincronicitat és heavy, estic d'acord.
    Seria molt llarg parlar del perquè del "jajaja, no cal, no cal ;)" però t'he de dir per dos microsegons vaig pensar que feies el DM des de la porta de la sala de conferències. Però aquesta vegada si haguessis vingut hagués estat PER TU, no per mi, no sé si m'explico. I si era que no, doncs era que no. Noproblemo.
    LES SINCRONICITATS proporcionen missatges, això és INDUBTABLE. Els estàs llegint correctament, i no t'equivoquis, el QR'11 i el DM'12 havien de passar, com tu dius, per alguna cosa que està per venir. N'estic segura. Encara que ara no siguis capaç ni d'imaginar-te quina. Hedicho ;)
    (pèls de punta rellegint EL post. Preciosos records)
    Com jo avui que sense rebre l'avís del reader sabia que havia de mirar el teu blog.
    Estic amb la Sílvia, la Lluna, i molts/es d'altres: ens agrada el que escrius, ens agrada com escrius, sigui el percentatge que sigui #oletu

    ResponElimina
    Respostes
    1. sicrowoman (vaja nom tia! hahaha)… t'estimo tant! …però tant! (de bon rotllo t'ho dic!) ; P
      Ja parlarem tu i jo… i m'expliques això tan llarg del "no cal, no cal…", si vols. : )
      Un petó.

      Elimina
  4. Les estadístiques, ni mirar-les. Mira l'afecte de les paraules de tothom qui fa temps que et llegeix i comenta el teu bloc (jo gairebé sóc un nouvingut). Sempre em fixo en el "carinyo" amb què es fan les coses i el teu bloc m'agrada especialment perquè es nota que n'hi poses un munt. Com diu la Sílvia, no has de millorar res, el que compta és que les coses s'esdevinguin i amb el que escrius i com ho fas estic convençut que s'esdevindran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En fi, parlobaixet, només puc dir-te un "gràcies" enorme. Realment, això de les estadístiques ho he posat més per curiositat que per una preocupació real. I és ben cert que em motiven infinitament més els comentaris que rebo de tots vosaltres (tant els nouvinguts com els que ja fa temps que "m'aguanten") que no pas els números que n'acabin resultant. I, en això, us he de dir em sento un tio molt afortunat. La veritat és que la majoria de vegades no crec merèixer els vostres elogis, però mira… jo me'ls quedo tots sense "protestar"! I si a sobre venen de gent com vosaltres, que per mi sou una referència de com fer un bloc "que enganxi de veritat", doncs encara més! ; )
      I, entre tu i jo, hi ha infinitat de coses en les que m'agradaria posar una mica més de "carinyo"… però mentre no arribin… doncs tot pel bloc! Hehehe!
      Una abraçada, mestre.

      Elimina