dijous, 4 d’octubre del 2012

Vint mil

Vint mil clics –conscient que no tots voluntaris–;
vint mil visites, vàries convidades, altres "obligades", moltes casuals, totes benvingudes;
vint mil mirades, de curiositat, de confusió, d'amistat, de complicitat, i també més d'una… molt especials;
vint mil opinions diferents, sincerades des d'un comentari o guardades al calaix del silenci, allà on la vergonya es troba a recer;
vint mil reaccions; potser algun somriure, potser alguna llàgrima, i segur que, en molts moments, també indiferència…

En definitiva, vint mil decisions personals de dedicar uns instants de la vostra vida davant d'aquest bloc.
És, sense dubte, molt més del que podia esperar.

Vint mil –milions– de gràcies.

8 comentaris:

  1. Doncs que sigui enhorabona, per tots els que passem, han passat i passaran per aquí... I gràcies a tu per ser-hi i escriure i fer que vulguem tornar.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vint mil –milions– de gràcies, LLuna.
      (…crec que això ja ho he dit abans, oi?)

      Elimina
  2. Vint mil gràcies per obrir-nos la porta de casa teva.
    Fins demà ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Casa meva és casa vostra… si és que hi ha cases d'algú.
      (crec que això també em sona "d'algo"… avui he començat el dia repetitiu, mira)

      Gràcies a tu, Vint mil u.
      (final amb rodolí…) ; )

      Elimina
  3. uaaaaaau!! Quina patxoca que fa aquesta xifra, espero que en rebis vint mil més. Enhorabona i endavant ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha! Sí que en fa, sí! Els números són molt freds però quan ho vaig veure em va fer il·lusió, mira… Quan vaig començar el bloc, i més tenint en compte com va començar, mai m'hauria imaginat arribar fins aqui. Segurament no vol dir res però "inventar-se" motius per celebrar alguna cosa de tant en tant mai està de més, no creus?

      Ara, en no res, el teu "comptapunyetes" em passarà al davant i llavors et felicitaré jo a tu! ; )
      Gràcies, Sílvia.

      Elimina
    2. Clar que sí!! I és per estar-ne content, com tu dius rere les xifres hi ha posts i comentaris plens d'emocions, d'alegria, d'alguna llàgrima... cada post és una part de tu i fa molta il·lusió veure que la gent ho comparteix. Olé tu!!! El meu comptapunyetes diu que gràcies per ajudar-lo a créixer ;)

      Elimina
    3. Diga-li al teu comptapunyetes que és tot un plaer anar "engreixant-lo"… però que la culpa és seva, per tenir-nos a tots "enganxats"! Bé, això no sé si és culpa del comptapunyetes o més aviat de la seva "jefa"… que no sé qui deu ser… : P

      Elimina