dimarts, 5 de març del 2013

¡Oído cocina!

Sempre deia: en un segon poden passar moltes coses.
Ho sabia perquè vivia en un tercer i ho escoltava tot. Sexe, discussions, baralles… tot.

__

Inspirat en un tuït que vaig llegir fa temps.
També és llàstima que per un de bo que surt no sigui del tot meu, cony!

16 comentaris:

  1. Es el que tenen els segons, estan al bell mig de tot...
    Hahahaha no pateixis, suposo que com tot amb la pràctica milloraràs ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, vols dir? Jo pensava que això dependria de l'alçada, no? : )
      Gràcies pels ànims! Hehe…

      Elimina
  2. Jo visc en un segon que és com un tercer, i sí, ho corroboro: sento moltes coses!
    De mi (perquè també hi ha pisos a sobre) només poden sentir la música, o sentir-me cantar. Ningú escoltarà ni discussions i molt menys res relacionat amb el sexe.

    No et preocupis si no és teu, n'hi ha casos pitjors. Dintre de les meves cent mil tasques pendents, una d'elles és "aprendre què és, per què serveix i com es fa servir el twitter".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compte, belkis! Sí vius en un segon, et toca ser escoltada i no pas escoltar (però bé, si dius que és com un tercer…). Així que compte amb el que fas, que se sent tot!

      Elimina
  3. El que és teu és el doble de bo! Però sempre saps trobar a qualsevol lloc el motiu per a un microconte, això també té el seu mèrit. Per cert, en quin pis vius?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merciii… : ) El doble de bo és molt bo, eh? Ja t'ho has pensat be, això? ;P

      I jo visc… (repic de tambors)… en un tercer, és clar! :D Que faci microcontes poc originals no vol dir que no estiguin ben documentats! Si mai vols venir a escoltar les aventures del segon estas convidada. Posaré unes birres a refrescar! (sempre que t'agradi la cervesa, of course!)

      Elimina
  4. he viscut a un primer i he acabat farta de la veina de dalt... no m'imagine com seria un segon...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment, una mica més amunt.
      Per la resta, el doble de tot! :D

      Elimina
    2. Almenys espere que no tingues una veina pija com la meua ex-veina. No li ho desitge a ningú.

      Elimina
    3. Pobreta, la teva ex-veina pija… amb lo mona que devia ser…
      Per cert, va marxar ella o la vas fer fora tu? Hehe!

      Elimina
  5. Jo, que pels acudits sóc una mica curteta, me l'he hagut de llegir un parell de vegades, però ja l'he pillat, ja!

    Tot el que escrivim està inspirat amb quelcom exterior, no?
    Te'n siurts molt bé amb això dels microcontes! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha… dona, aquest no era massa complicat, eh? ;)
      Sí, és cert que les muses sempre estan amagades on menys esperem, però en un relat de 140 caràcters, si la inspiració és externa, la veritat és que deixa poc espai a l'originalitat.
      Gràcies perl l'afalac, Rachel! Així almenys és la única manera que no em puc enrotllar gaire, encara que vulgui! I tot això que hi guanyeu! :D

      Elimina
  6. jo també l'he llegit aquest tweet! i no, tampoc es meu, però el vaig retweetterjar segur

    ResponElimina
  7. Tots tenim un veí de sota, fins i tot els que viuen a l'infern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, és que l'infern no sempre està soterrat…

      Elimina