dissabte, 21 de gener del 2012

Alguna cosa especial…

Arribes a la cita a cegues amb la cartera buida, a punt per ser emplenada de coneixement. I t'ho prens amb calma perquè les coses del saber s'han de prendre així. I allà et trobes amb tots, però no coneixes a ningú. I intercanvies quatre paraules sense ser conscient del que més tard significaran, tot i que, a hores d'ara, encara estiguin mancades de sentit. I comparteixes uns cafès, molts dubtes… i poca cosa més. I passen els dies, un, dos, tres… vuit. I tot el que comença també un dia acaba. I la cartera surt satisfeta, plena d'apunts, alguna incògnita resolta i la inquietud ben desperta. I algú decideix que cal celebrar-ho. I ho fas al voltant d'una taula i unes ampolles de vi. I tens clar que allò acabarà allà, on generalment acaben aquestes històries. Però de sobte, alguna cosa et diu que, per una vegada, potser val la pena desafiar el destí. I els capricis de l'univers et tornen a ajuntar abans de l'esperat. I tornes amb la cartera crescuda per absorbir noves experiències. I tornes a compartir cafès. I dubtes. I inseguretats. I quan acabes et ve de gust tornar-ho a celebrar. Pel simple fet de fer-ho. A una taula diferent. Amb un vi diferent. Però amb els mateixos companys, que també en algun aspecte ja han començat a canviar. I quan tornes a casa ets conscient que la llista d'amistats de les quals et pots sentir orgullós de cop s'ha multiplicat. Perquè sents alguna cosa especial que t'hi uneix. I agafes el cotxe per anar fins a la quinta forca només pel plaer d'assaborir quilòmetres en la millor companyia. I de sobte, aquesta llista màgica recentment renovada canvia les unitats per les desenes. I penses… quina sort, hòstia. I en un sol dia visites València, Granada, Tarragona, Sitges… i tornes a casa gaudint per les corbes de l'agraïment. I sents que quelcom està canviant a la teva vida. I no vols que s'acabi. I saps que no s'acabarà, perquè això només depèn de vosaltres. I vols repetir-ho. I ho repeteixes. I el que abans era vi ara és birra. Una, dues, tres… les que calgui. I te’n fots de qui demana un cafè amb llet perquè el que a tu t'agrada és el tast de l'escuma. I les paraules també canvien. Es sinceren. S'intensifiquen. Es provoquen. I les mirades fan el mateix. I no pares de riure perquè has decidit que això és el que realment et ve de gust. I et retrobes amb ells cada dia, gairebé cada hora, cada minut. Perquè és el que el cor et demana. Al voltant d'una taula o davant el teclat. I un dia sou dos, i un altre dia sou tres… i un altre sou cinc. Però sents que sempre hi sou tots. I comparteixes, comparteixes, comparteixes. Alegries i penes. Il·lusions i desenganys. Abraçades… i petons. I de sobte sents que estàs vivint alguna cosa molt especial. I penses… quina sort, hòstia.

__

Dedicat a tots els que feu que últimament sempre em passin coses especials.

11 comentaris:

  1. 1. Hem de celebrar totes aquestes coses especials que dius que et passen. Toca fer birra aviat, doncs!
    2. Recorda no posar-te malalt el dia 4.
    3. Avui fa un dia esplèndid, però jo vaig a espantar la boira...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Granaíno!!!
      1. Només has de posar dia, hora i lloc, ja ho saps.
      2. Ho intentaré, ho intentaré… hehehe… se suposa que el 4 hauria de ser el meu número de la sort, així que hi confiarem.
      3. Espero que sigui una realitat i no pas una metàfora… aixi que… abriga't!

      Elimina
  2. Fer amistats noves de veritat és de les millors coses que poden passar a la vida.
    Genial relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      A la primera part del teu comentari t'he dir que hi estic totalment d'acord, sense matissos.
      A la segona nomès puc dir-te… moltes gràcies! : )

      Elimina
  3. Per tenir amics com els que descrius, has de ser d'una pasta especial, no tothom es mereix gaudir d'aquest privilegi, però tu te'l deus haver guanyat a pols. Gaudeix-ne.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Harry, pel teu compliment. No em considero de cap pasta especial, però sí que t'he de dir que cada dia crec més en la capacitat de cadascú per envoltar-se de la gent que vol. Depenent de la nostra actitud en el dia dia atraurem o "espantarem" qui nosaltres decidim. I reconec que mai hauria imaginat dir això però per experiència pròpia et puc assegurar que funciona… i de quina manera!

    ResponElimina
  5. Jaume, ja veus que tot arriba!
    Enhorabona! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Univers… sí, tot arriba, és cert.
      Ara… si de debó ets l'Univers… abans de res t'agraeixo tot el que fas… però enrrotllat una mica més, va! que també t'he demanat altres coses… ; D

      Elimina
    2. Ai, aquests mortals...sempre demanant...!!!

      D'acord, jo ja m'enrotllaré més, però vosaltres deixeu de potenciar el canvi climàtic i l'escalfament del planeta perquè m'agafen uns fogots...univerpausics!: )

      Elimina
  6. Disculpa...perquè surt aquesta hora 01:16 AM, si són les 10:18 PM?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Misteris… suposo que és el zero, que tenia pressa… ; )

      Elimina