Aquest matí, com sempre, m'he llevat sense ganes de res. Em sap greu, però no t'ho puc negar, tampoc de passar el dia amb tu.
Al vespre, al tornar a casa, he pensat un cop més que tinc una sort inmensa de tenir-te com amic. Segurament no ho mereixo, però la vida es plena de coses que no mereixem, oi?
Crec recordar que alguna vegada ja t'ho he dit, però avui ho deixaré per escrit. Sense tu, tot seria molt, però molt més difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada