Dones

Sopar d'amics a la vora del mar. Una llum groguenca tenyeix l'estança d'un ambient càlid. Una taula parada, l'amistat, la complicitat… i un únic tema de conversa. Les dones.

On heu aparcat? Aquí, just davant de casa. Davant de casa? Però si en aquest tram de carrer no puc aparcar ni jo! Ha estat ell, que ha vist clar que hi hauria un lloc lliure esperant-nos. Quina sort heu tingut… No és sort, és voler-ho. Té, posa això a la nevera.

Passeu, doneu-me els abrics. Encara és aviat. Voleu que prenem alguna cosa abans de sopar? Potser sí. Que us ve de gust… una cervesa, un vermut? Anem obrint el vi, millor. Tinc un vi blanc de la cooperativa boníssim. Voleu tastar-lo? Vi blanc. Perfecte. Anem a fumar? Hòstia, encara fumeu? A veure quan ho deixeu d'una vegada. Calla tu. Anem a fora? A fora fotrà un fred de mil dimonis. No home, no! Com agafi una pulmonia per culpa vostra us arrencaré els ous! És clar, és que tu has vingut molt valent, només amb una camisa. Vols un jersei? No, no cal, però no pensava que em posaríeu a prendre un vinet al pati a finals de desembre, la veritat… va, anem.

Bueno, com va tot? Explica'ns… que aquesta rialleta que portes a la cara deu tenir un motiu ben evident. Doncs sí. Una dona. És clar. Fa només un mes que ens coneixem, però estic en un núvol. Normal. I estic acollonit. Acollonit? Sí, no puc entendre com va tot tan ràpid i tan bé. Home, porteu un mes. Però sabeu aquella sensació que per més que busques no trobes res d'ella que no t'agradi? I perquè coi has de buscar coses que no t'agradin… no cridis el mal temps burro! El que pensis és el que tindràs. Ja ho sé, però és com una sensació de vertigen… Ja ho tenen això, les dones. És guapa, simpàtica… i molt riallera. És tan diferent de… Shhh! No ho diguis! No perdis energia en el que ja no és. Concentra't en el que tens ara i aquí. D'acord, d'acord. Com canvia la vida, eh? Recordes fa un mes enrere el que ens explicaves? I tant! Quina enveja ens fas! La veritat és que sóc molt feliç. Doncs feliç tu, feliços tots. Quan la coneixerem? Quan vulgueu. Doncs més val que sigui aviat, que amb el teu historial… Anem a dins que començo a notar símptomes d’hipotèrmia.

Servim el negre, no? Està bo, aquest vi. És l'ampolla que no vam obrir l'últim sopar del novembre. Bé, i tu, que ens dius de nou? Res remarcable, tot bé. Estàs bé? Sí, molt bé. Massa coses per resoldre, massa incògnites per esvair, però en general tot en ordre. Parlem de dones o genèricament? De tot. De dones, de dones, de dones… i també una mica de dones, és clar. Potser la clau és mirar de fer les coses més fàcils, sense pretensions, però dient i fent el que surti del cor en cada moment. Segurament d'això es tracta, però de vegades no tot és tan senzill com sembla. No, no ho és. I aquest no és el millor moment, però és l'únic que tenim. Més val que l'aprofitem. Però no ho dubteu, ens en sortirem. I tant, si ens en sortirem. A partir de l'u de gener, tot començarà a posar-se al seu lloc. Tu ho veus clar? No tinc motius per pensar que no pot ser així… Doncs saps que et dic… que tens raó. Sempre la tinc, ha, ha, ha… Està boníssim això que has preparat. És un guisat de pescadors. Per aquí es fa molt. En vols una mica més? Una culleradeta, si us plau. Més vi? Això que no falti.

Faltes tu. Jo… jo estic bé, també. Segueixo amb el meu particular procés de reconstrucció vital. Això està molt bé. I tant… M'agradaria que algunes coses fossin diferents però accepto les que tinc i les altres me les aniré treballant. Miro de posar-hi un somriure i endavant. Jo et veig bé. Ho estic. I les amigues que? En tinc alguna. Sí? Alguna. Això està bé. Està de puta mare, diria jo. Només amigues? No, també tinc amics. Ha, ha, ha, volia dir si només són amigues o són alguna cosa més. Només amigues. Però… alguna opció interessant? Home, ja coneixes la teoria que quién mucho abarca, poco aprieta. És cert. Totalment. I d'ella, en saps quelcom més? D'ella? Doncs… em poses més vi? Només un discret moviment, petit però important. Explica, explica… Simplement m'ha fet saber que torna a ser ella, la que vaig conèixer. Res més. Però això a mi em fa molt feliç. Molt. Ai, les dones…

Fem una copa? Fem-la. Però abans tornem a fora, jo vull fer un altre cigarret. Aneu-hi vosaltres, abans he vist passar un pingüí que m'ha confós. Aniré preparant les copes, mentrestant. Aqui tens la ginebra, les tòniques, el gel… i la llimona, just darrera teu, al fruiter de damunt del moble. I vosaltres quan aprendreu que a mi el gin-tònic ni fú ni fà? Tio, doncs és l'únic que hi ha! Doncs gin-tònic està bé.

Els sento parlar de dones. I jo, mentrestant, penso en elles, també.

Per les dones! Per elles! Hòstia nen, aquest gin-tònic està de conya! Que us pensàveu, que no m'agradi especialment no vol dir que no pugui fer els millors de la comarca! Acabarem fins, avui. Potser sí. Ara ens faltarien dones, per animar una mica la festa. Hauríem de muntar-ne una, de festa. Hauríem de fer-ho, sí. Amb dones. Estaria bé. La propera. D'acord. Que sona… The Cure? Sí. Fa mil anys que no els escoltava. Té, emporta't aquest disc. Són molt bons. A mi m'agradava la cançó de l'aranya, recordo que em feia por de petit. Entra sol, aquest gin-tònic. En vols un altre? I tant, aprofitaré avui que no he de conduir. Però jo sí. I demà hauria de llevar-me aviat, així que potser hauríem de començar a recollir. Fa fred, ara. Sí, però tenim el cotxe aparcat a la porta.

Tornada d'un sopar d'amics a la vora del mar. La música ens envolta d'un ambient propici. Unes fotos al mòbil, l'amistat, la complicitat… i un únic tema de conversa. Les dones. Unes dones que avui no han vingut a sopar, però hi eren. Com sempre.