Ara que he aprés a relativitzar.
Ara que quan més segur em sento de mi mateix.
Ara que per fi començo a agafar el timó de la meva vida.
Ara que em creia gairebé infal·lible.
Ara que aposto més que mai per pujar a tots els trens que passin, tinguin o no parada a la meva estació…
Ara és quan me n'adono quant fràgils som,
que fàcil és equivocar-se quan menys ho pretens,
que dolorós pot arribar a ser fer mal a qui estimes,
quantes coses importants es posen en perill per no avaluar les conseqüències del que pensem, del que diem, del que fem…
Sé que ningú és perfecte. I no estava entre les meves pretensions el no tornar-me a equivocar. Però avui ho donaria tot perquè les coses fossin diferents.
Et felicito per dues coses: t'has adonat de la teva equivocació i estàs lluitant per canviar/millorar aquesta situació. No és fàcil, ho se. Però lo important és començar de nou i no una altra vegada. Començar portant a l'equipatge tot allò que has après en equivocar-te.
ResponEliminaEndavant!
Gràcies… miraré de tenir-ho en compte.
EliminaMoltes vegades ens aniria bé poder fer " comando zeta"...
ResponEliminaSegur que sí, però com que no sempre és possible, potser el que cal és fer "comando ene". I mirar endavant…
Elimina