Els ulls oberts com llunes plenes en la foscor. La mirada fixada en objectius canviants: ara el sostre, avui tenyit de negre intens; ara les cortines, que deixen intuir ombres estranyes, gairebé fantasmagòriques; a estones amagada sota el coixí. Un cos inquiet que dibuixa voltes i voltes sobre uns rebregats llençols cada vegada més amarats en suor. Incertesa i neguit. Res a fer. La nit sembla aturada com un rellotge abandonat a la seva sort.
Com sempre, la son el venç instants abans que el despertador li recordi que ara ja no cal, que ara ja és massa tard.
Recordo haver tingut insomni 2 vegades en la meva vida 1 quan encara anava al institut (no sé pas que em devia pertorbar la son llavors) i l'altra en un moment laboral delicat i mai han durat massa. Sóc de dormir bé en general, poquet però aprofitat. Espero que sigui puntual i puguis dormir plàcidament mooooltes nits.
ResponEliminaPetons
Això de les nits en blanc (que mai entendré perquè li diuen "en blanc", la veritat) són punyeteres… eh? A vegades pots tenir algun motiu, però d'altres simplement no t'adorms i ja està. I a sobre l'endemà no serveixes per res. Un rotllo! Hehe…
EliminaAixí que me n'alegro molt que siguis una "dormilega" plàcida. Sense dubte una bona dormideta et deixa com nou pel dia següent. Espero que avui hagis dormit com un angelet i demà també, i l'altre, i l'altre… : )
Més enllà d'això… un petit aclariment: tots els posts que penjo amb l'etiqueta "low story" (incorrectament escrit, ja ho sé… :) són relats inventats. Alguns estan basats en fets personals, altres en d'altres persones… d'altres simplement inspirats en alguna experiència pròpia o aliena o directament fruit de la imaginació. Això vol dir que el fet que hagi escrit sobre una nit sense dormir no vol dir necessàriament que l'hagi viscuda personalment… o sí… hahaha!
Petons
Ja la vaig tenir en compte l'etiqueta... però com que tb potser ...o sí...
EliminaGairebé sempre dormo com un angelet (és quan estic desperta que sur el demoniet hahaha)
Petonets
Hehe… està molt bé que de tant en tant surti el dimoniet, i millor quan estàs desperta, sense dubte! ; )
EliminaQuin bon retrat d'una nit d'insomni, Jaume. Jo n'he tingut unes quantes i no les vull ni recordar. Sempre m'he llevat feta un drap i "aturada com un rellotge abandonat a la seva sort". Ara fa dies que dormo bé, tot i això, el despertador encara em recorda que no cal.
ResponEliminaMoltes gràcies Sílvia. Venint d'algú que escriu tan i tan bé és tot un "pirop" que m'afalaga.
EliminaI tens tota la raó, el despertador sempre ens recorda que no cal, tan és si hem tingut una nit plàcida o una nit "mirant el sostre"…
Tot i així, posats a escollir, espero que dormis com un liró i et llevis feta una floreta, no pas un drap! ; )