dimecres, 12 de setembre de 2012

Tot és possible



Quan notes que el cor et batega amb una energia inusual;
quan alguna cosa et diu que avui serà un dia diferent;
quan gaudeixes d'un cel estelat a plena llum del dia;
quan passen les hores sense poder avançar perquè tot està col·lapsat per la il·lusió i el convenciment, però et negues a donar ni un pas enrere perquè ets conscient que ja no val la pena;
quan escoltes més d'un milió de veus entonant un únic crit;
quan mires a dreta i esquerra, amunt i avall i no hi veus el final;
quan descobreixes els ulls emocionats d'uns avis que han somiat mil vegades amb aquest moment;
quan al seu costat, una petitona que encara no sap que està passant, t’il·lumina amb la seva rialla innocent;
quan perceps la complicitat del desconegut que tens al costat,
perquè saps que esteu construint el mateix camí,
i et ve de gust acompanyar-lo, i et ve de gust que t'acompanyi;
quan et sents tan petit com una gota en el mar com imprescindible perquè l'onada arribi a la platja;
quan entens que el més important no és el que va al davant, el que arribarà el primer, sinó el que simplement camina;
quan, per un dia, el carrer només parla una sola llengua…

Quan passa això, te n'adones que tot, absolutament tot, és possible.
Només falta que ens ho creiem de debò.
Gràcies a tots els que avui heu fet un pas important per assolir-ho.

6 comentaris:

  1. La veritat és que s'ha vist una demostració a tots els nivells, no només pel fet en si, si no per les formes, per com ens hem fet sentir sense alçar la veu (ja sé que no és massa literal espero que s'entengui el que vull dir) Feia goig veure els carrers plens i la gent comportant-se com cal, amb families senceres, avis i nens, gent d'aquí i algun de fora...
    Un gran dia!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó Lluna, va ser una demostració de força plena de civisme, la qual cosa encara la fa molt més potent. Éstic molt orgullós de pertànyer a un grup que enten que aquest és el camí bo.
      Ho aconseguirem! ; )

      Suprimeix
  2. Només falta que ens ho creiem, i dies com els d'ahir hi ajuden molt!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant, Xevi!
      Tant si creiem que podrem, com si no… tindrem raó! Només depén de nosaltres!
      (de que em sona a mi aquesta frase? ; )

      Suprimeix
  3. Quina explosió de sentiments, Jaume!! Tot és possible, i ara més que mai.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia! És que he de reconèixer que, fins no fa gaire, aquest procés el vivia més com una il·lusió més o menys llunyana que com una possibilitat real i, sobretot, propera en el temps. Però des de ja fa temps, i després del que vam viure ahir, ara tinc molt clar que si ho volem, ho tindrem. I, com dius… ara més que mai! ; )

      Suprimeix