dijous, 27 de setembre de 2012

Fent via

Vies de tren que engoleixen quilòmetres i quilòmetres sense defallir, amb l'anhel que potser un dia, allà a l'horitzó, per fi es retrobaran.

6 comentaris:

  1. L'esperança és l'últim que es perd, oi? Sempre s'ha d'anar endavant, potser un dia ho aconseguiran.
    Petonets

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si ho volen de veritat, ho aconseguiran. Només han de creure-hi.

      Per cert… l'Esperanza la van perdre l'altre dia els madrilenys, no? Hehe… (xist!)
      Petons.

      Suprimeix
    2. Hahaha Vols dir que l'han perdut?? Em sembla que no deu ser gaire lluny...

      Suprimeix
    3. Crec que si la veus d'aprop aquella imatge et deu perseguir de per vida! ; )

      Suprimeix
  2. Mai és tard perquè es trobin, però si van en paral·lel ho tenen difícil. Ets un bon microrelatista, tu, eh?!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Van en paralel, sí, però allà a l'horitzó, i vist des d'aqui… potser tenen alguna opció, no creus? Deixem que facin i ens sorprenguin, no?

      Suprimeix